Criatures de l'Avern

El cafè l’ Infern és seu de la Colla de Dimonis de Massalfassar, però des de fa un temps s’ha convertit en seu també d’alguns culers de la contornada. Situat a la Plaça de l’Església, Xon i Oriol ens consenteixen un soparet de qualitat i solem ajuntar-nos uns quants dels pobles veïns: Massalfassar mateix, Foios, Meliana, València ciutat, i algun poble de l’Horta Sud com Catarroja. No importa que no entenguem de futbol, que no coneguem que és un penal, perquè cadascú de nosaltres tenim un paper i un rol en cadascun dels partits. De vegades, els nostres progenitors comenten entre ells: -Què ens queda sinó l’”esperit Guardiola”, o el jazz clàssic i el bon vi? El cas és que, segons la temporada, ens animem durant partits de Champions, Lliga...o almenys fins ara, que tot ha anat bé per a l’equip blaugrana. Que si ara calçots, ara toca botifarra catalana, ara amanides ben guarnides, ara formatget de cabra. El propòsit és “desconnectar” de la setmana -tot i que moltes vegades coincideix que és entre setmana- però, en fi, respirar aire vora l’horta i una atmosfera càlida entre els veïns dels Mollà Bolta, Manolo S. Jardí, Ferran, els Bassiols, i qui siga que vulga apuntar-se. Com dirien els de la capi, una cenita rústica en la huerta.
És penal! Falta! Però, home, que no veus la pilota? (tot i això, i per suposat blasfèmies incloses, que són part de l’espectacle: cabró! Serà fill de puta?...)I de sobte, no podem vore el Barça-Inter perquè la TV3 perd el senyal; ens resignem, doncs, a posar Canal 9 (no ens queda cap altra opció). Els Mollà Bolta tenen la teoria que tot això remet al pròxim 12 de maig, quan se sabrà públicament si Camps seguirà en el càrrec (si el Tribunal Suprem reobri el cas), que va arxivar Tribunal Superior de Justícia valencià el passat mes d’agost. Siga el que siga, Camps està en la corda fluixa i no pot baixar la guàrdia.
Manolo diu que els comentaristes semblen estar venent a una parada del mercat: -Al rico tomate, señora, venga, al rico tomate. I a mi m’entra el riure, tot i que el resultat no fa que el Barça es classifique per a la Champions. De tota manera, és el que dèiem: si guanya el Barça, estem acomboiats, i si perd, doncs hem trobat l’excusa perfecta per fer un soparet i riure’ns una estona entre amics i fills d’amics. La llàstima és que cada partit que perd el Barça, es un soparet menys. Però encara queda molta Lliga per davant, i molt d’“esperit Guardiola”.