"Vola més enllà dels niguls"

Ja fa uns dies, entre família, comentem la basca que ens governa i que ens ha governat darrerament: Berlusconi Il Cavaliere, Blair, Putin, Aznar, Sarkozy, Bush, Ahmadinejad, Hussein, Sharon...Hui mateix ha sonat l’ intèrfon. Era un amics de mos pares, al qual feia dies que no vèiem. Cansat del present també (problemes familiars, política i notícies internacionals i nacionals, panorama de l’actualitat i de la societat en general), ha comentat el fet que J. Ribó s’haja presentat com a candidat a l’alcaldia de València. Faré un breu incís, per no posar llenya al foc, però és curiós com fa un temps Ribó es retirava de les Corts i les substituïa pel pupitre i la vida dels àtoms a l’IES La Garrigosa de Meliana, Horta Nord, on ha exercit de professor fins fa res, i afirmava que “eixos eren els seus amics, i la resta només companys”.

En fi, com seguia, i amb una particular visió de la política internacional, Pepito afirma que la política és com una “u” quan el seu fill li pregunta a qui votarà quan siga major d’edat; quan més cap a la dreta, més fillsdeputes, diu, i quan més cap a l’esquerra, més inútils. Si estàs a l’esquerra del tot, eres probablement el més inútil, i a mesura que vas baixant i travesses el centre, comences a ser més filldeputa. Només hi ha un tres per cent de “normals” entre els dos extrems. No fa moltes setmanes, un altre amic amb una visió molt pragmàtica de la realitat, dies després que l’avió on viatjava el president polonès s’estavellara a Rússia (una altra pelaïlla alcoiana, per cert), va afirmar, mig de broma i sense cap complexe que podríem posar a tots els fillsdeputes en un d’eixos avions, perquè ens deixaren tranquils i en pau. Si tot el món fóra així, probablement el món aniria millor, però la realitat és una altra. Tan sols queden dos dies per saber si Camps eixirà implicat en el “Cas Gürtel” però fins i tot Pedro J li ha deixat ben clar més d’un parell de vegades al diari El Mundo la seua posició de no recolzament. Ho té ben magre, diuen els més optimistes. Jo no ho sé del cert perquè no sóc una entesa en política, llisc el diari i mire el Telenotícies cada dia (a TV3 si les emissions estan obertes) però espere que es faça justícia, que ja està bé, ja en tenim prou. I sinó, qui agafarem l’avió serem els raros, els indígenes ex-valencians, i ens exiliarem a algun país nòrdic com Suècia o Finlàndia, o fins i tot encara més lluny, allà a la costa oest, al Pacífic dels Estats Units, que tant ens fascina, o qualsevol altre racó del món, i com diu Toni, en el punt de no-retorn direm: ahí vos quedeu. I almenys encara ens permetrem el luxe de viatjar i vore món i adonar-nos que, en realitat, trobem a faltar, malgrat tot, la nostra terra.

I el cel se perd es si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten;
com es pols i s’Equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista.

(Antònia Font, Love Song)